Torre Llauder la vil·la romana d'Iluro està d'aniversari, ja té 50 anys

Torre Llauder, pretén que gaudeixis del que va ser, és i pretén ser el clos més important d'Iluro.
En aquest viatge podràs navegar de forma ordenada o no, per la història del clos i podràs entrar en les seves estances si així ho desitges, tan sols has de moure el ratolí per on vulguis...i recorda que "Torre Llauder" està esperant a que la visitis personalment. Que gaudeixis...Ave amicus..

El clos

EL CLOS I LES RESTES CONEGUDES I NO CONSERVADES.
Actualment, el que es pot visitar del clos, només ens mostra una part del sector residencial, però la vil•la ocupava una àrea important al seu voltant.
Tal i com podem apreciar a la planta general del jaciment, la vil•la s’estructurava a partir d’unes habitacions distribuïdes al voltant de dos patis, un de caire rústic (21) i un altre a la zona residencial (10), els dos patis queden oberts al sud, ja que no coneixem les construccions que es trobaven en aquesta zona.
Abans de la seva destrucció es van poder documentar les restes arqueològiques (23) i (24). El número (22) ens marca un conjunt d’estances deficientment conegudes que constituiria una segona part residencial de la vil•la, aquestes restes també van ser destruïdes.

D’aquestes estances coneixem que les seves parets estaven decorades amb pintures i aplacats de marbre i una de les habitacions tenia el paviment de peces de marbre tipus opus sectile, podríem aventurar-nos a dir que es tractaria de la zona noble de la zona republicana.
Durant la República, les habitacions de la zona noble excavada, estaven ocupades pel taller d’àmfores i possiblement yambé per la residència de l’encarregat o villucus de l’explotació, la manca de dades, ens impedeix saber a quina etapa pertany i saber la seva funció.
La zona delimitada pels números (25), (26) i (27) va ser excavada parcialment i de forma molt superficial, ja que va ser destruïda per l’extracció de sorra per la construcció. Es van poder documentar uns trams de clavegueres (32) i (33) una és l’extensió de la que procedeix de la zona dels banys de la vil•la.

També es van documentar quatre forns (26) d’una important indústria de vidre i la zona (27) serien estances destinades a magatzem. A la zona nord es pot apreciar un abocador d’escombriaires (28), del qual es van poder extreure de la seva part inferior, materials de la fase tardo-romana i post-romana. També es van trobar restes d’un pou. També es troben restes arqueològiques d’un dipòsit (29) i les restes (30) i (31) son restes de construcció, d’aquestes, només coneixem la seva existència, sense delimitar cap més dada sobre el seu ús i datació.
Totes aquestes restes arqueològiques en el seu conjunt, en donen la interpretació de l’extensió sobre el terreny de la vil•la , una explotació agrícola de dimensions importants, amb una zona construïda d’aproximadament 125 per 55 metres, tal i com es pot apreciar tant en la planta de la vil•la com en la foto aèria comparativa amb les restes.