Aquest conjunt arqueològic està situat dins del terme municipal de Mataró, al lloc conegut com el “Pla d’en Boet” a l’avinguda del President Lluís Companys.
Aquesta masia o casa pairal que va ser enderrocada als anys setanta, comprenia un edifici noble bastit al S.XVIII, propietat de la família Llauder, antic llinatge, el membre més important del qual fou el general Manuel Llauder i Camín, que per acció militar li fou atorgat el títol nobiliari de Marqués de la Vall de Ribes. Adossat a l’edifici s’hi conservava una torre de defensa, de planta circular, datada del S.XVI.
Arran de les obres, a l’any 1969, per construir l’actual polígon de vivendes i industrial Pla d’en Boet, la torre de guaita i la casa pairal foren enderrocades i amb elles una bona part de les estructures de la vil•la romana. Van deixar tan sols en peu, isolades dalt d’un turó, el sector senyorial-residencial de la vil•la.
Queda al costat esquerre de la sortida de l’Autopista C-32 i de la carretera N-II, direcció Mataró. Les seves coordenades geogràfiques són 2º 26’ 08’’de longitud i 41º 32’ 00’’ de latitud. La vil·la s’assentava a les afores d’Iluro a uns 1250 m de l’antic nucli urbà d’època romana, en una plana davant del Mediterrani, entre els 5 i 10 m d’altura sobre el nivell del mar, a mig quilòmetre de l’actual línia de costa i a uns 650 m de la Via Augusta. Construïda sobre un terreny rebaixat en terrasses i compost d’argiles, sorres i conglomerats del Quaternari.
La part més alta del jaciment està situada sobre una gruixuda capa de sorres mentre que la part baixa, situada a uns 7 m de desnivell, s’assenta sobre argiles. El nom del jaciment li ve donat per la seva localització a l’interior de les parcel·les de conreu de la casa pairal deTorre Llauder. 
Aquesta masia o casa pairal que va ser enderrocada als anys setanta, comprenia un edifici noble bastit al S.XVIII, propietat de la família Llauder, antic llinatge, el membre més important del qual fou el general Manuel Llauder i Camín, que per acció militar li fou atorgat el títol nobiliari de Marqués de la Vall de Ribes. Adossat a l’edifici s’hi conservava una torre de defensa, de planta circular, datada del S.XVI.
Arran de les obres, a l’any 1969, per construir l’actual polígon de vivendes i industrial Pla d’en Boet, la torre de guaita i la casa pairal foren enderrocades i amb elles una bona part de les estructures de la vil•la romana. Van deixar tan sols en peu, isolades dalt d’un turó, el sector senyorial-residencial de la vil•la.Torre Llauder és una de les vil·les més excepcionals i sumptuoses conservades de la Catalunya d’època romana.
L’any 1961 es va descobrir físicament la vil•la i l’ajuntament va adquirir 500 m2 del jaciment amb la finalitat de bastir-hi un Museu Arqueològic. Marià Ribas va efectuar dues campanyes d’excavació els anys 1963 i 1969. L’any 1964 es va publicar al BOE el decret pel qual es declara la vil•la Monument Històrico-Artístic d’interès nacional.
El jaciment va estar durant anys obert a la degradació i a l’espoliació, fins que l’any 1978 es va iniciar la construcció del mur per part del Ministerio de Obras Públicas després de la intervenció decidia de l’Ajuntament de Mataró.
Torre Llauder s’inaugurà el juliol de 1980 i des d’aquell any el Museu de Mataró i la seva Secció Arqueològica amb el suport institucional, tècnic i econòmic de diverses administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Mataró) van projectar la restauració i adequació de les restes. Les excavacions dirigides per Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana als anys 80 van ser l’inici d’un nou període per a Torre Llauder, que després d’un temps en l’oblit emergeix amb nous i importants projectes aquest segle XXI.
L’any 1961 es va descobrir físicament la vil•la i l’ajuntament va adquirir 500 m2 del jaciment amb la finalitat de bastir-hi un Museu Arqueològic. Marià Ribas va efectuar dues campanyes d’excavació els anys 1963 i 1969. L’any 1964 es va publicar al BOE el decret pel qual es declara la vil•la Monument Històrico-Artístic d’interès nacional.
El jaciment va estar durant anys obert a la degradació i a l’espoliació, fins que l’any 1978 es va iniciar la construcció del mur per part del Ministerio de Obras Públicas després de la intervenció decidia de l’Ajuntament de Mataró.
Torre Llauder s’inaugurà el juliol de 1980 i des d’aquell any el Museu de Mataró i la seva Secció Arqueològica amb el suport institucional, tècnic i econòmic de diverses administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Mataró) van projectar la restauració i adequació de les restes. Les excavacions dirigides per Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana als anys 80 van ser l’inici d’un nou període per a Torre Llauder, que després d’un temps en l’oblit emergeix amb nous i importants projectes aquest segle XXI.
